Galeria de mots encreuats

Si fas els mots encreuats de La Vanguardia o d'El Punt Avui, la primera diferència la veuràs a la numeració. Al diari, els números van per files i columnes, a l'esquerra i a dalt de la graella, i cada línia d'Horitzontals o de Verticals porta totes les definicions d'aquella fila seguides. Aquí la numeració és la internacional: un número a la primera casella de cada resposta, i una definició per resposta, en dues llistes, Horitzontals i Verticals. Si has resolt mai els del New York Times, és exactament això.

La graella, en canvi, és la que ja coneixes, i fins i tot més tancada: de l'11×11 al 15×15, sense cap lletra que no pertanyi alhora a una horitzontal i a una vertical. És el format americà, i el català és la primera llengua romànica d'aquest lloc web que l'ha pogut aguantar de cap a cap. El francès, el castellà, l'italià i el portuguès s'havien de conformar amb graelles més esparses, perquè un 15×15 d'aquests gasta una vintena d'entrades de tres lletres i una trentena de quatre, i el fons de paraules comunes del castellà, per exemple, en tenia unes 137 de tres lletres per gastar.

El fons d'on s'han emplenat aquests en tenia 300 de tres lletres i 903 de quatre, i les curtes són paraules de debò, no sigles: ARA, AVI, BEC, CEL, COR, FOC, NEU, NIT, PEU, RIU, SOL, ULL, XAI. L'ordre de construcció també hi compta. Els dos 15×15 es van fer primer, amb el fons sencer, tots dos a partir del 15 % de vocabulari més freqüent; després els 13×13 i finalment els 11×11 amb el que quedava, perquè cada graella acabada reté les seves respostes per a les següents.

Tot el que el català marca amb signes cau dins la graella, com a qualsevol diari. À, È, É, Í, Ï, Ò, Ó, Ú i Ü s'escriuen com la vocal pelada, i la Ç com una C: CANÇÓ ocupa cinc caselles com a CANCO i BARÇA cinc com a BARCA. Per això l'accent que separa DÉU de DEU no t'ajudarà mai en uns mots encreuats: qui ho decideix són les lletres que s'hi encreuen.

La lletra que tothom identifica amb el català és la ela geminada: col·legi, intel·ligent, paral·lel. A la graella el punt volat desapareix i la paraula ocupa dues caselles de L ordinàries, COLLEGI, de manera que no es distingeix de la LL de LLET o de CASTELL. El fons d'aquests mots encreuats té 5.398 entrades escrites amb l·l, i 19.324 amb una LL d'una mena o de l'altra. La NY fa la feina que el castellà encomana a la Ñ (ANY, CANYA, MUNTANYA) i apareix en 4.181 entrades; la TX de COTXE i DUTXA en 1.107; i la -IG final de BOIG, PUIG i MAIG en 492.

Un avantatge d'aquest plegament: un cop tretes accents, dièresis, ç i punt volat, el que queda són les 26 lletres llatines, i això és exactament el que el format .puz sap desar. Uns mots encreuats en català s'exporten sense pèrdues i s'obren a Across Lite.

L'emplenament automàtic treballa amb unes 317.000 entrades en català, a partir del diccionari de Softcatalà, indexades per llargada i per posició de cada lletra, de manera que un patró a mig emplenar es resol en microsegons. Escriu dues o tres paraules temàtiques en una graella buida i deixa que la resta es construeixi al voltant.

Ordenar-les per freqüència va costar més que a les altres llengües. Totes s'ordenen amb un sol corpus, els subtítols de pel·lícules d'OpenSubtitles, i el del català és una desena part del dels altres: 71.000 formes. Ordenat només amb aquest, 17.263 dels 26.529 mots que defineix el Viccionari no s'havien dit mai en cap subtítol i quedaven al fons de la llista, MALT, BULB, GURU, TUBA i ORAR entre ells. Afegir-hi les taules de premsa i de Viquipèdia en català del Leipzig Corpora Collection va fer passar el vocabulari amb puntuació de freqüència de 39.588 paraules a 177.792 i va doblar el fons d'on es podien emplenar les graelles.

La llista és més gruixuda a les vuit lletres, amb 43.780 entrades, i gairebé tant a les set (40.436) i a les nou (42.265); a les quinze encara en té 5.332. Les definicions tenen forma pròpia: el Viccionari català és en un seixanta per cent taules de conjugació («tercera persona del plural del condicional de disfressar»), i aquestes files es van filtrar abans d'emplenar cap graella. Les respostes són lemes, un verb en infinitiu, un nom en singular, i la definició és una definició, no una etiqueta gramatical. Unes cinc mil cinc-centes es van escriure de nou, en català central, per a paraules que el Viccionari mai no havia glossat.